17 de Juliol del 2013
Després de molt de temps avui us vull parlar d'un dels ocells més ben vestits d'Europa i visitant innegociable dels nostres estius. Totes i tots el coneixeu, sense cap mena de dubte i no està de menys comentar-ne algunes coses interessants. Els colors magnífics i brillants de l'Abellerol (Merops apiaster) ja cridaren l'atenció als antics romans que el representaren en mosaics i pintures murals. Per altra banda, com podeu comprovar el seu nom català així com en tots els idiomes i també el seu nom llatí (apiaster. Apis=abella) es relaciona directament amb el que és la seva font d'alimentació principal: Les abelles. Arribats a aquest punt, és senzill pensar en els pitjors enemics dels abellerols: Els apicultors. La mala relació entre ells i aquests ocells és històrica, però no ens confonguem, la naturalesa és prou sàvia com per equilibrar les coses i l'abellerol, instintivament, mai farà desaparèixer la seva principal font d'alimentació. Sovint alguns apicultors profanen els nius d'aquests ocells (forats a parets de fang) amb sofre o bé els destrueixen amb els polls a dintre per tal que l'espècie desaparegui, però tampoc es tracta de destruïr la fama d'aquest ofici. No tots els apicultors ni molt menys duen a terme aquestes pràctiques, però els pocs que ho fan causen un mal terrible. Totes i tots sabem quin és el perill principal per les abelles, i en cap cas passa per aquests ocells, sinó pels humans mateix. Protegim-los, estimem-los, i erradiquem d'una maleïda vegada l'ús de pesticides il·legals als cultius. Ni les abelles ni els abellerols hi tenen cap culpa.
Després de molt de temps avui us vull parlar d'un dels ocells més ben vestits d'Europa i visitant innegociable dels nostres estius. Totes i tots el coneixeu, sense cap mena de dubte i no està de menys comentar-ne algunes coses interessants. Els colors magnífics i brillants de l'Abellerol (Merops apiaster) ja cridaren l'atenció als antics romans que el representaren en mosaics i pintures murals. Per altra banda, com podeu comprovar el seu nom català així com en tots els idiomes i també el seu nom llatí (apiaster. Apis=abella) es relaciona directament amb el que és la seva font d'alimentació principal: Les abelles. Arribats a aquest punt, és senzill pensar en els pitjors enemics dels abellerols: Els apicultors. La mala relació entre ells i aquests ocells és històrica, però no ens confonguem, la naturalesa és prou sàvia com per equilibrar les coses i l'abellerol, instintivament, mai farà desaparèixer la seva principal font d'alimentació. Sovint alguns apicultors profanen els nius d'aquests ocells (forats a parets de fang) amb sofre o bé els destrueixen amb els polls a dintre per tal que l'espècie desaparegui, però tampoc es tracta de destruïr la fama d'aquest ofici. No tots els apicultors ni molt menys duen a terme aquestes pràctiques, però els pocs que ho fan causen un mal terrible. Totes i tots sabem quin és el perill principal per les abelles, i en cap cas passa per aquests ocells, sinó pels humans mateix. Protegim-los, estimem-los, i erradiquem d'una maleïda vegada l'ús de pesticides il·legals als cultius. Ni les abelles ni els abellerols hi tenen cap culpa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario