18 de Setembre del 2012
Avui, al fantàstic estuari del Loch Linnhe a Fort William, hi volava l'ocellet que avui us presento. No fa més de 16 centímetres de longitud, té unes potes primes primes primes, una antifaç entremaliat i uns colors discrets, però sàviament distribuïts pel seu cos. No parava de moure's d'una roca a l'altra, fent reverències i agitant la llarga cua, i quan ho feia se li veia perfectament, com una volva de neu, el blanc puríssim de l'arrencada de la cua. El Còlit Gris (Oenanthe oenanthe) té un lloc especial dins el món dels ocells de mida petita, perquè és un dels migradors més bèsties que es coneixen. De fet, existeixen molts casos d'ocells que estiuegen a Groenlàndia i que a l'hivern se'n van fins a l'Àfrica subsahariana. Això vol dir uns 7000 quilòmetres com a mínim. Tot un récord. No hi ha dubte, doncs, que aquells animalons estaven o ja havien iniciat potser el seu llarg camí. Molta molta sort!!
Avui, al fantàstic estuari del Loch Linnhe a Fort William, hi volava l'ocellet que avui us presento. No fa més de 16 centímetres de longitud, té unes potes primes primes primes, una antifaç entremaliat i uns colors discrets, però sàviament distribuïts pel seu cos. No parava de moure's d'una roca a l'altra, fent reverències i agitant la llarga cua, i quan ho feia se li veia perfectament, com una volva de neu, el blanc puríssim de l'arrencada de la cua. El Còlit Gris (Oenanthe oenanthe) té un lloc especial dins el món dels ocells de mida petita, perquè és un dels migradors més bèsties que es coneixen. De fet, existeixen molts casos d'ocells que estiuegen a Groenlàndia i que a l'hivern se'n van fins a l'Àfrica subsahariana. Això vol dir uns 7000 quilòmetres com a mínim. Tot un récord. No hi ha dubte, doncs, que aquells animalons estaven o ja havien iniciat potser el seu llarg camí. Molta molta sort!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario