4 d'Octubre del 2012
Un altre dels ocells preciosos habituals als estuaris d'Escòcia, especialment allà on les grans marees oceàniques abandonen a la platja multitud d'algues mortes plenes de mol·luscs, és la Garsa de Mar (Haematopus ostralegus), una explosió de contrastos colorístics entre la grisor salvatge dels mars del nord. Fixeu-vos, sobretot, en el seu bec extraordinari, duríssim, més alt que ample (fet gens habitual) i arrodonit de la punta. Com si d'un obrellaunes es tractés, és una eina perfecta per obrir tota classe de petxines, per més dures que aquestes siguin. Les Garses de Mar, a més, són ocells ràpids i grans caminadors, com tots els limícoles, i corren d'un lloc a l'altre buscant i buscant sense parar, amb nervi, amb energia. El lloc de Catalunya on és més senzill veure-les, especialment a l'hivern i a la primavera, és al Delta de l'Ebre, però ocasionalment apareixen en altres llocs. Un animal molt, molt especial.
Un altre dels ocells preciosos habituals als estuaris d'Escòcia, especialment allà on les grans marees oceàniques abandonen a la platja multitud d'algues mortes plenes de mol·luscs, és la Garsa de Mar (Haematopus ostralegus), una explosió de contrastos colorístics entre la grisor salvatge dels mars del nord. Fixeu-vos, sobretot, en el seu bec extraordinari, duríssim, més alt que ample (fet gens habitual) i arrodonit de la punta. Com si d'un obrellaunes es tractés, és una eina perfecta per obrir tota classe de petxines, per més dures que aquestes siguin. Les Garses de Mar, a més, són ocells ràpids i grans caminadors, com tots els limícoles, i corren d'un lloc a l'altre buscant i buscant sense parar, amb nervi, amb energia. El lloc de Catalunya on és més senzill veure-les, especialment a l'hivern i a la primavera, és al Delta de l'Ebre, però ocasionalment apareixen en altres llocs. Un animal molt, molt especial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario