18 de Gener del 2014
Ja he acabat la meva segona participació al cens d'aus aquàtiques del Gironès. Tot i que no hi ha hagut tanta varietat com l'any passat, bàsicament degut a les temperatures inusualment suaus que estem patint aquest hivern (i que provoquen que molts ocells no hagin necessitat travessar cap al sud dels Pirineus, i no ho dic en segones), cal donar el resultat com a bo. 36 espècies diferents d'ocells vistes durant unes dues hores i mitja, al tram del Riu Ter comprès entre la closa d'en Joga, a Bescanó, i la desembocadura del Llèmena, a Vilanna. Però com que el món de la naturalesa sempre és agraït, ens ha reservat pel final les millors espècies, i en destaco la que segueix aquestes pàgines, un ocell poc citat a la comarca del Gironès i habitant de latituds habitualment més altes. El protagonista d'avui, de cant potent i característic, té l'estranya habilitat, si ho necessita, de poder caminar en vertical i cap per avall pels arbres, a la recerca dels insectes suculents i de les llavors que conformen la seva dieta. A més d'això, deu el seu nom al costum que té de picar els arbres, com si d'un petit picot es tractés, i d'escollir esquerdes relativament grosses als troncs que després, a base d'empetitir l'esquerda construïnt una paret de fang, adapta pels seus nius. Aquest ocell acolorit i extraordinari es diu Pica-soques blau (Sitta europaea). Merci, Àlex, pel teaming durant el recorregut d'aquest matí. Hem fet bé la nostra feina. Salut i bitxos!
Ja he acabat la meva segona participació al cens d'aus aquàtiques del Gironès. Tot i que no hi ha hagut tanta varietat com l'any passat, bàsicament degut a les temperatures inusualment suaus que estem patint aquest hivern (i que provoquen que molts ocells no hagin necessitat travessar cap al sud dels Pirineus, i no ho dic en segones), cal donar el resultat com a bo. 36 espècies diferents d'ocells vistes durant unes dues hores i mitja, al tram del Riu Ter comprès entre la closa d'en Joga, a Bescanó, i la desembocadura del Llèmena, a Vilanna. Però com que el món de la naturalesa sempre és agraït, ens ha reservat pel final les millors espècies, i en destaco la que segueix aquestes pàgines, un ocell poc citat a la comarca del Gironès i habitant de latituds habitualment més altes. El protagonista d'avui, de cant potent i característic, té l'estranya habilitat, si ho necessita, de poder caminar en vertical i cap per avall pels arbres, a la recerca dels insectes suculents i de les llavors que conformen la seva dieta. A més d'això, deu el seu nom al costum que té de picar els arbres, com si d'un petit picot es tractés, i d'escollir esquerdes relativament grosses als troncs que després, a base d'empetitir l'esquerda construïnt una paret de fang, adapta pels seus nius. Aquest ocell acolorit i extraordinari es diu Pica-soques blau (Sitta europaea). Merci, Àlex, pel teaming durant el recorregut d'aquest matí. Hem fet bé la nostra feina. Salut i bitxos!
No hay comentarios:
Publicar un comentario