7 d'Abril del 2014
Conduïr i mirar ocells són dues coses antagòniques, pels perills de distracció que això suposa, però tots els ornitòlegs conïcidiran amb mi que els cotxes són uns dels millors hides que hi pot haver. Des d'ells, amagats rere les portes, s'han fet observacions històriques i antològiques, si bé molts ocells tenen el maleït costum d'aparèixer quan el teu cotxe resta lluny de qualsevol trencant en condicions. Això és el que sovint em passa quan faig la recta entre el poble de Viladamat i l'Escala. Ahir, sense anar més lluny, de sobte va creuar la carretera per davant meu un raig de color blanc d'aquells que es veuen poques vegades. El protagonista fou el meravellós rapinyaire que acompanya aquestes línies, visitant molt ocasional a Catalunya i viatger més habitual entre les estepes siberianes i hongareses i la costa sud-est del mediterrani. Si, de cop i volta, un mascle preciós d'Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), en el transcurs del seu viatge cap al nord, es va enquadrar en el meu camp visual talment una gavina, va deixar que m'aturés, va permetre que contemplés la seva blancor de neu mentre ell flotava pels camps i després s'allunyà tot fent cabrioles a l'aire. Fantàstic!
Conduïr i mirar ocells són dues coses antagòniques, pels perills de distracció que això suposa, però tots els ornitòlegs conïcidiran amb mi que els cotxes són uns dels millors hides que hi pot haver. Des d'ells, amagats rere les portes, s'han fet observacions històriques i antològiques, si bé molts ocells tenen el maleït costum d'aparèixer quan el teu cotxe resta lluny de qualsevol trencant en condicions. Això és el que sovint em passa quan faig la recta entre el poble de Viladamat i l'Escala. Ahir, sense anar més lluny, de sobte va creuar la carretera per davant meu un raig de color blanc d'aquells que es veuen poques vegades. El protagonista fou el meravellós rapinyaire que acompanya aquestes línies, visitant molt ocasional a Catalunya i viatger més habitual entre les estepes siberianes i hongareses i la costa sud-est del mediterrani. Si, de cop i volta, un mascle preciós d'Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), en el transcurs del seu viatge cap al nord, es va enquadrar en el meu camp visual talment una gavina, va deixar que m'aturés, va permetre que contemplés la seva blancor de neu mentre ell flotava pels camps i després s'allunyà tot fent cabrioles a l'aire. Fantàstic!
No hay comentarios:
Publicar un comentario