6 de Setembre del 2012
A la natura, com a tot arreu, els canvis es produeixen lentament i de forma paulatina. A partir d'unes poques espècies d'ocells, aquestes van anar ocupant territoris cada vegada més diversos i, amb aquestes noves adaptacions anaren diferenciant-se les unes de les altres, donant lloc a altres espècies que després donaren lloc a diverses espècies diferents. Totes les espècies d'ànec, per exemple, ténen un avantpassat comú que alhora compartia avantpassat comú amb actuals espècies cosines llunyanes dels ànecs. L'ocell que us presento avui és una d'aquestes darreres. Si ara agaféssiu un ànec collverd de plastilina, i li allarguéssiu absolutament totes les extremitats del cos, tindríeu un ànec molt estilitzat amb un bec més llarg i més prim i un coll també més esvelt i etc. Doncs bé, aquest resultat final segurament s'assemblaria molt a l'ocell despentinat que us presento avui, habitant a Glenfinnan al llarg de l'any, esplèndid capbussador i devorador incansable de peixos: El Bec de Serra Mitjà (Mergus serrator). I he de reconeìxer que en part gràcies a ell, no tot ha estat perdut aquests dos mesos passats a les terres altes d'Escòcia.
A la natura, com a tot arreu, els canvis es produeixen lentament i de forma paulatina. A partir d'unes poques espècies d'ocells, aquestes van anar ocupant territoris cada vegada més diversos i, amb aquestes noves adaptacions anaren diferenciant-se les unes de les altres, donant lloc a altres espècies que després donaren lloc a diverses espècies diferents. Totes les espècies d'ànec, per exemple, ténen un avantpassat comú que alhora compartia avantpassat comú amb actuals espècies cosines llunyanes dels ànecs. L'ocell que us presento avui és una d'aquestes darreres. Si ara agaféssiu un ànec collverd de plastilina, i li allarguéssiu absolutament totes les extremitats del cos, tindríeu un ànec molt estilitzat amb un bec més llarg i més prim i un coll també més esvelt i etc. Doncs bé, aquest resultat final segurament s'assemblaria molt a l'ocell despentinat que us presento avui, habitant a Glenfinnan al llarg de l'any, esplèndid capbussador i devorador incansable de peixos: El Bec de Serra Mitjà (Mergus serrator). I he de reconeìxer que en part gràcies a ell, no tot ha estat perdut aquests dos mesos passats a les terres altes d'Escòcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario