30 de Gener del 2012
Bon deia! No sé si us hi haureu fixat, però sovint, quan anem pel bosc, s'escolta el martelleig d'un trepant a la distància. Podria donar-se la casualitat que un escultor hagués decidit fer una escultura envoltat pels arbres, però la majoria de vegades l'origen d'aquest so té una altra naturalesa. I és que un dels ocells més característics i més tractats en l'imaginari popular té la dèria de picar, picar i picar els arbres per tal de tenir ben esmolat el bec i de passada o bé fer el seu niu o bé trobar cucs i altres delicatessens dins la fusta morta. Aquesta tasca esdevé molt beneficiosa també per altres espècies d'ocells que, d'aquesta manera, disposen de nius grans i confortables de forma totalment gratuïta. Us parlo del Picot Garser Gros (Dendrocopos major), un preciós ocell habitual de les nostres deveses, aquí en una instantània del fotògraf Josef Hlasek.
Bon deia! No sé si us hi haureu fixat, però sovint, quan anem pel bosc, s'escolta el martelleig d'un trepant a la distància. Podria donar-se la casualitat que un escultor hagués decidit fer una escultura envoltat pels arbres, però la majoria de vegades l'origen d'aquest so té una altra naturalesa. I és que un dels ocells més característics i més tractats en l'imaginari popular té la dèria de picar, picar i picar els arbres per tal de tenir ben esmolat el bec i de passada o bé fer el seu niu o bé trobar cucs i altres delicatessens dins la fusta morta. Aquesta tasca esdevé molt beneficiosa també per altres espècies d'ocells que, d'aquesta manera, disposen de nius grans i confortables de forma totalment gratuïta. Us parlo del Picot Garser Gros (Dendrocopos major), un preciós ocell habitual de les nostres deveses, aquí en una instantània del fotògraf Josef Hlasek.
No hay comentarios:
Publicar un comentario