11 de Març del 2013
Els darrers dies m'he posat el barret i la gavardina de detectiu i m'he dedicat a perseguir un dels assassins amb plomes més misteriosos i terrorífics de les nostres terres, un fantasma blanc d'ulls negres rodejat de llegendes i molt tractat a l'imaginari popular, fins al punt que segles enrere es considerava associat al diable i el seu xiscle inquietant a les bruixes mentre feien els seus rituals nocturns. Però anant més enllà d'aquestes disquisicions, l'Oliba (Tyto alba), també coneguda en alguns llocs com a Xibeca (per exemple a Osona), és un ocell molt beneficiós per nosaltres, com tots els rapinyaires nocturns, perquè s'encarrega de netejar de ratolins i altres rosegadors els nostres camps i cases de pagès, i això el converteix en un aliat davant de la lluita contra les plagues que podrien assolar els nostres conreus. Per totes aquestes raons, el seguiment d'aquest ocell es converteix en una labor apassionant. Descobrir els seus llocs de caça, sovint en coberts de cases abandonades, dóna valuosa informació als biòlegs perquè el terra resta ple de les anomenades egagròpiles, les boles de pèl i ossos que aquests ocells vomiten després d'empassar-se senceres les preses i que permeten fer acurats estudis sobre els seus hàbits alimentaris. Així mateix, i us ho ben asseguro, avançar de nit pels seus territoris i veure de sobte una ombra blanca volant en absolut silenci entre les tenebres, flotant sobre els camps i les hortes, és una imatge que sobresalta el cor. Convido doncs, com sempre, a tenir en compte les nostres òlibes i a protegir-les amb totes les nostres forces. Espectacle en estat pur.
Els darrers dies m'he posat el barret i la gavardina de detectiu i m'he dedicat a perseguir un dels assassins amb plomes més misteriosos i terrorífics de les nostres terres, un fantasma blanc d'ulls negres rodejat de llegendes i molt tractat a l'imaginari popular, fins al punt que segles enrere es considerava associat al diable i el seu xiscle inquietant a les bruixes mentre feien els seus rituals nocturns. Però anant més enllà d'aquestes disquisicions, l'Oliba (Tyto alba), també coneguda en alguns llocs com a Xibeca (per exemple a Osona), és un ocell molt beneficiós per nosaltres, com tots els rapinyaires nocturns, perquè s'encarrega de netejar de ratolins i altres rosegadors els nostres camps i cases de pagès, i això el converteix en un aliat davant de la lluita contra les plagues que podrien assolar els nostres conreus. Per totes aquestes raons, el seguiment d'aquest ocell es converteix en una labor apassionant. Descobrir els seus llocs de caça, sovint en coberts de cases abandonades, dóna valuosa informació als biòlegs perquè el terra resta ple de les anomenades egagròpiles, les boles de pèl i ossos que aquests ocells vomiten després d'empassar-se senceres les preses i que permeten fer acurats estudis sobre els seus hàbits alimentaris. Així mateix, i us ho ben asseguro, avançar de nit pels seus territoris i veure de sobte una ombra blanca volant en absolut silenci entre les tenebres, flotant sobre els camps i les hortes, és una imatge que sobresalta el cor. Convido doncs, com sempre, a tenir en compte les nostres òlibes i a protegir-les amb totes les nostres forces. Espectacle en estat pur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario