Grua

11 de Març del 2014

"Just després de morir a Samoa, l'ànima de Robert Louis Stevenson volgué veure la seva Escòcia natal, i viatjà fins a Edimburgh tot travessant l'Oceà Índic, Arabia i després Europa. Per veure-la millor va començar a pujar cap amunt a través de l'aire, i en el seu ascens va xocar, com en una paràbola perfecta, amb la Grua guia d'un gran estol en formació de V que emigrava cap al sud. En aquell precís instant la Grua guia va virar mig grau cap al sud-oest, i tot l'estol rectificà el rumb per tal d'arribar, deu dies després, al seu destí: La Laguna de Gallocanta, on passaven l'hivern.
Any rere any, primavera rere primavera, i tardor rere tardor, les Grues anaren i tornaren des de Gallocanta fins a les grans esplanades de Sibèria, que era on, durant l'estiu, feien els seus balls nupcials i tenien gruetes que amb el temps esdevindrien Grues. La majoria d'elles es deixaven guiar durant els viatges, però sempre hi havia un grup de privilegiades, un grup d'èlit, format per Grues capaces de guiar els estols en forma de V a través d'Europa. I d'aquesta manera, l'esperit viatger de Robert Louis Stevenson passà també de Grua guia a Grua guia durant anys, dècades i segles."