2 de Febrer del 2012
Darrerament que tornen a trascendir les idees delirants del govern del PP sobre el PHN, avui que estem obligats, altra vegada, a rebentar-nos el cap pensant com podrem evitar la pressió que se'ns farà des de Madrid com a mínim durant vuit anys més sobre aquest tema, ara que un dels tresors més preuats d'aquest país té l'espasa de Demòcles balancejant-se amenaçant sobre el seu cap, avui tinc temps pel record. Fa cosa d'un any, a l'estany de Sils, Toni Sànchez Broceño i altres ornitòlegs van detectar la presència d'un petit grup d'un dels ocells més enigmàtics, fabulosos i espectaculars de la nostra fauna. Sempre rodejat per la llegenda, entre altres degut al seu misteriós cant, el Bitó Comú (Botaurus stellaris, fotografia de Gruiz Katalin) té al delta de l'Ebre un dels llocs de cria més importants de la Península Ibèrica. Per entre els arrossars dels pagesos del lloc, retallant la seva silueta sobre els horitzons de l'encanyissada, amb el massís dels Ports de fons, o apuntant el seu bec cap a la rara bellesa de la Punta de la Banya, avui aquest ocell i tots els éssers mítics, humans o no, que viuen en aquell territori, tenen motius pel malson, però també per tornar a aixecar el puny.
Darrerament que tornen a trascendir les idees delirants del govern del PP sobre el PHN, avui que estem obligats, altra vegada, a rebentar-nos el cap pensant com podrem evitar la pressió que se'ns farà des de Madrid com a mínim durant vuit anys més sobre aquest tema, ara que un dels tresors més preuats d'aquest país té l'espasa de Demòcles balancejant-se amenaçant sobre el seu cap, avui tinc temps pel record. Fa cosa d'un any, a l'estany de Sils, Toni Sànchez Broceño i altres ornitòlegs van detectar la presència d'un petit grup d'un dels ocells més enigmàtics, fabulosos i espectaculars de la nostra fauna. Sempre rodejat per la llegenda, entre altres degut al seu misteriós cant, el Bitó Comú (Botaurus stellaris, fotografia de Gruiz Katalin) té al delta de l'Ebre un dels llocs de cria més importants de la Península Ibèrica. Per entre els arrossars dels pagesos del lloc, retallant la seva silueta sobre els horitzons de l'encanyissada, amb el massís dels Ports de fons, o apuntant el seu bec cap a la rara bellesa de la Punta de la Banya, avui aquest ocell i tots els éssers mítics, humans o no, que viuen en aquell territori, tenen motius pel malson, però també per tornar a aixecar el puny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario