18 de Març del 2012
Bon vespre a tothom. El mes de Març, entre altres, és el moment de l'arribada del rapinyaire més gran (Amb permís dels voltors i de l'Àguila Daurada), del nostre país, una au preciosa i majestuosa que rep precisament el seu nom català del mes que ens la porta: l'Àguila Marcenca (Circaetus gallicus). De cop i volta, des dels turons més alts de l'interior, es poden veure grups de desenes d'aquests ocells fantàstics de quasi dos metres d'envergadura, blancs i pigallats per sota i amb el cap de tons rogencs, com van arribant per després anar-se distribuïnt pel territori. La seva dieta també és ben especial i exclusiva, només mengen serps (inclús escurçons), llangardaixos, dragons i sargantanes. Fa cosa de dos estius (concretament a l'Agost, el pitjor moment pels animals de tot l'any), un caçador ignorant i sense cor, un complet desgraciat (a mi em diran el que vulguin, però no penso acceptar mai cap defensa pels caçadors, per molt amants de la naturalesa que me'ls vulguin vendre) va disparar al mascle de la parella que habitava la zona de la casa dels meus pares. L'animal va resisitir postrat enmig d'un camp i amb temperatures altíssimes de dia, sense aigua i sense poder menjar, més de quaranta vuit hores fins que el vam trobar. Al cap de pocs dies, però, va morir dehidratat i degut a les ferides de bala que tenia. No hem aconseguit trobar mai al fill de p... que va fer allò, però us prometo que m'hauria encantat fer-li el que ell va fer amb la "nostra" Àguila Marcenca. Des d'aquí, doncs, la meva denúncia més contundent als caçadors. Qui té una arma i mata animals salvatges no els estimarà mai des d'un pla d'igualtat, cap argument podran esgrimir en contra. S'han d'acabar les pràctiques arcaiques, la visió de l'home com a ser suprem del món.
Bon vespre a tothom. El mes de Març, entre altres, és el moment de l'arribada del rapinyaire més gran (Amb permís dels voltors i de l'Àguila Daurada), del nostre país, una au preciosa i majestuosa que rep precisament el seu nom català del mes que ens la porta: l'Àguila Marcenca (Circaetus gallicus). De cop i volta, des dels turons més alts de l'interior, es poden veure grups de desenes d'aquests ocells fantàstics de quasi dos metres d'envergadura, blancs i pigallats per sota i amb el cap de tons rogencs, com van arribant per després anar-se distribuïnt pel territori. La seva dieta també és ben especial i exclusiva, només mengen serps (inclús escurçons), llangardaixos, dragons i sargantanes. Fa cosa de dos estius (concretament a l'Agost, el pitjor moment pels animals de tot l'any), un caçador ignorant i sense cor, un complet desgraciat (a mi em diran el que vulguin, però no penso acceptar mai cap defensa pels caçadors, per molt amants de la naturalesa que me'ls vulguin vendre) va disparar al mascle de la parella que habitava la zona de la casa dels meus pares. L'animal va resisitir postrat enmig d'un camp i amb temperatures altíssimes de dia, sense aigua i sense poder menjar, més de quaranta vuit hores fins que el vam trobar. Al cap de pocs dies, però, va morir dehidratat i degut a les ferides de bala que tenia. No hem aconseguit trobar mai al fill de p... que va fer allò, però us prometo que m'hauria encantat fer-li el que ell va fer amb la "nostra" Àguila Marcenca. Des d'aquí, doncs, la meva denúncia més contundent als caçadors. Qui té una arma i mata animals salvatges no els estimarà mai des d'un pla d'igualtat, cap argument podran esgrimir en contra. S'han d'acabar les pràctiques arcaiques, la visió de l'home com a ser suprem del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario