25 d'Abril del 2013
Finals d'Abril. És d'hora al matí, i els rajos de Sol comencen a escalfar un paisatge de camps segats, prats de canyissar i herba, canals amb arbres i aiguamolls dispersos que s'allunya cap a l'horitzó. Núvols de mosquits a voltes i un aire suau dins del que refilen els ocells, petits dards que travessen l'espai per amagar-se a corre-cuita entre les bardisses i els joncars. De sobte, quasi fantasmal, apareix una silueta gran i esveltíssima, colors grisos i blancs, i negres a les puntes de les ales. Aquesta forma planeja suaument, sense cap pes, deixant-se portar una vegada i l'altra per les onades d'aire i fa algun batec, el just, de tant en tant. Ara baixa i ara puja, ara s'embala i ara s'atura un lleu instant per fer una cabriola a l'aire. Aquesta imatge és la del mascle d'Esparver Cendrós (Circus Pygargus), un dels rapinyaires més bonics d'Europa que tot just ara està arribant a les nostres terres per, un any més, intentar tirar endavant les seves niuades. Per desgràcia, el Cendrós té el costum de criar sovint dins els camps de blat que maduren i l'època de sega en mata moltíssims, perquè és molt difícil saber on estan i quan la màquina arriba al punt sovint ja no és a temps d'aturar-se. Per això, cada any, una sèrie de subvencions es destinen a identificar aquests nius i pagar als pagesos que, d'aquesta manera, deixen una part de les collites sense tallar per tal de salvar-los.
Dedico la observació a la meva amiga Sther, a qui encanta aquest ocell formidable. Gràcies per ajudar-me a no odiar.
Finals d'Abril. És d'hora al matí, i els rajos de Sol comencen a escalfar un paisatge de camps segats, prats de canyissar i herba, canals amb arbres i aiguamolls dispersos que s'allunya cap a l'horitzó. Núvols de mosquits a voltes i un aire suau dins del que refilen els ocells, petits dards que travessen l'espai per amagar-se a corre-cuita entre les bardisses i els joncars. De sobte, quasi fantasmal, apareix una silueta gran i esveltíssima, colors grisos i blancs, i negres a les puntes de les ales. Aquesta forma planeja suaument, sense cap pes, deixant-se portar una vegada i l'altra per les onades d'aire i fa algun batec, el just, de tant en tant. Ara baixa i ara puja, ara s'embala i ara s'atura un lleu instant per fer una cabriola a l'aire. Aquesta imatge és la del mascle d'Esparver Cendrós (Circus Pygargus), un dels rapinyaires més bonics d'Europa que tot just ara està arribant a les nostres terres per, un any més, intentar tirar endavant les seves niuades. Per desgràcia, el Cendrós té el costum de criar sovint dins els camps de blat que maduren i l'època de sega en mata moltíssims, perquè és molt difícil saber on estan i quan la màquina arriba al punt sovint ja no és a temps d'aturar-se. Per això, cada any, una sèrie de subvencions es destinen a identificar aquests nius i pagar als pagesos que, d'aquesta manera, deixen una part de les collites sense tallar per tal de salvar-los.
Dedico la observació a la meva amiga Sther, a qui encanta aquest ocell formidable. Gràcies per ajudar-me a no odiar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario