31 de Març del 2012
A l'antiga Grècia s'interpretava la saviesa com a la capacitat de veure-hi, metafòricament, inclús en la foscor d'esperit més pregona de totes. Quan avui els arqueòlegs descobreixen antigues dracmes atenenques, moltes d'elles porten gravada en una de les seves cares la silueta de l'ocell fantàstic que us presento, símbol de la deessa Pallas Atenea, protectora de les arts i el coneixement. Per altra banda, aquest ocellet magnífic té una profunda relació amb l'ésser humà, fins al punt que un alt percentatge de les parelles viuen en cases abandonades i en forats de teulades d'edificis antics. El seu enemic més gran és, doncs, la reforma de les antigues masies que, quasi sempre, s'oblida d'aquests estadants que hi vivien, així com també els cotxes i les carreteres. No està de menys, doncs, recomanar a tot aquell i aquella que tingui una casa de pagès, que un cop reformada posi en algun racó, el més tranquil de l'edifici, una caixa niu allargada i d'un forat d'entrada d'uns set centímetres de diàmetre. En cas contrari, aquest ocell abans abundant acabarà desapareixent irremissiblement de les nostres terres, i amb aquesta desaparició no només eliminarem un animal característic del Mediterrani, profundament beneficiós i d'una bellesa extraordinària, sinó que també eliminarem un símbol del nostre pòsit cultural, una significació que ens lliga als nostres orígens com a cultura. Al Barri Vell de Girona i al Barri de Migdia hi viuen dues parelles. Entre totes i tots hauríem d'evitar que el Mussol Comú (Athene noctua) marxi per no tornar mai més.
A l'antiga Grècia s'interpretava la saviesa com a la capacitat de veure-hi, metafòricament, inclús en la foscor d'esperit més pregona de totes. Quan avui els arqueòlegs descobreixen antigues dracmes atenenques, moltes d'elles porten gravada en una de les seves cares la silueta de l'ocell fantàstic que us presento, símbol de la deessa Pallas Atenea, protectora de les arts i el coneixement. Per altra banda, aquest ocellet magnífic té una profunda relació amb l'ésser humà, fins al punt que un alt percentatge de les parelles viuen en cases abandonades i en forats de teulades d'edificis antics. El seu enemic més gran és, doncs, la reforma de les antigues masies que, quasi sempre, s'oblida d'aquests estadants que hi vivien, així com també els cotxes i les carreteres. No està de menys, doncs, recomanar a tot aquell i aquella que tingui una casa de pagès, que un cop reformada posi en algun racó, el més tranquil de l'edifici, una caixa niu allargada i d'un forat d'entrada d'uns set centímetres de diàmetre. En cas contrari, aquest ocell abans abundant acabarà desapareixent irremissiblement de les nostres terres, i amb aquesta desaparició no només eliminarem un animal característic del Mediterrani, profundament beneficiós i d'una bellesa extraordinària, sinó que també eliminarem un símbol del nostre pòsit cultural, una significació que ens lliga als nostres orígens com a cultura. Al Barri Vell de Girona i al Barri de Migdia hi viuen dues parelles. Entre totes i tots hauríem d'evitar que el Mussol Comú (Athene noctua) marxi per no tornar mai més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario