25 de Febrer del 2012
Avui us presento un ocell que és un punt i a part. La darrera vegada que ens vam veure les cares va ser quan jo tenia 10 anys al mateix lloc on, després de temps i temps d'intentar-ho, avui ha tornat a aparèixer per uns segons. Aquest animal estranyíssim i formidable és una espècie de llegenda pels ornitòlegs, viu als grans cingles del país i s'ha d'estar de molta sort per trobar-lo enmig de tanta immensitat, en primer lloc perquè és molt petit, i en segon lloc perquè és molt i molt escàs al nostre país. Un cop el localitzes, aquest autèntic equilibrista de les grans cingleres et premia amb un puja-i-baixa per elles desafiant de forma increíble i quasi impossible la gravetat de les roques. A més, el seu color és del gris del plom, però les seves ales tenen una meravellosa explosió de vermell cinabri, negre brillant i blanc de neu que li confereix una raríssima bellesa. Com un far les mostra a la distància, per atraure els seus congèneres, però potser també les utilitza per obrir-les de sobte i sorprendre un depredador massa proper, aprofitant el desconcert creat per escapar-se, tal i com ho fan les papallones. Us parlo del Pela-roques (Tichodroma muraria, fotografia de Pedro Lourenço), representant únic de la seva família a Europa. Una experiència inoblidable per tot aquell i aquella que estima les aus i la naturalesa.
Avui us presento un ocell que és un punt i a part. La darrera vegada que ens vam veure les cares va ser quan jo tenia 10 anys al mateix lloc on, després de temps i temps d'intentar-ho, avui ha tornat a aparèixer per uns segons. Aquest animal estranyíssim i formidable és una espècie de llegenda pels ornitòlegs, viu als grans cingles del país i s'ha d'estar de molta sort per trobar-lo enmig de tanta immensitat, en primer lloc perquè és molt petit, i en segon lloc perquè és molt i molt escàs al nostre país. Un cop el localitzes, aquest autèntic equilibrista de les grans cingleres et premia amb un puja-i-baixa per elles desafiant de forma increíble i quasi impossible la gravetat de les roques. A més, el seu color és del gris del plom, però les seves ales tenen una meravellosa explosió de vermell cinabri, negre brillant i blanc de neu que li confereix una raríssima bellesa. Com un far les mostra a la distància, per atraure els seus congèneres, però potser també les utilitza per obrir-les de sobte i sorprendre un depredador massa proper, aprofitant el desconcert creat per escapar-se, tal i com ho fan les papallones. Us parlo del Pela-roques (Tichodroma muraria, fotografia de Pedro Lourenço), representant únic de la seva família a Europa. Una experiència inoblidable per tot aquell i aquella que estima les aus i la naturalesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario